Antivirus: És un Software que s'utilitza per a eliminar programes elaborats amb intenció destructiva.
Exemple:
Avast
AVG
Antiespíes: Aplicació o eina informàtica que s'encarrega de detectar o eliminar el Spam o els correus no desitjats.
Exemple:
SpyEraser
Zemana Antilgger
Ad-Aware Free
Tallafocs: És un sistema que preveu l'ús desautoritzat d'Internet que tinguin accés a les xarxes privades connectades amb internet, especialment Internats.
Exemple:
ZoneAlarm
Firewall de Windows
Firewall Plus.
Visites
dimecres, 28 de maig del 2014
Indicis d'anomalíes a l'ordinador
- Aparició de missatges d'error no comuns.
- Cambis en les característiques dels arxius executats.
- Aparició d'anomalíes en el teclat.
- Aparició d'anomalíes en els vídeos.
- Reducció en el tamany de la memòria RAM.
- Aparició de programes residents en memòria desconeguts.
- Reducció de l'espai disponible del disc.
Tipus de Programari Malintencionat
Spyware: Aquests productes realitzen diferents funcions, com mostrar anuncis no sol·licituds (Pop-up), recopilar informació privada, redirigir sol·licituds de pàgines e instal·lar marcadors de telèfons.
S' autoinstal·la en el sistema afectat de forma que s'executa cada cop que es posa en marxa l'ordinador i funciona tot el temps, controlant l'ús que es fa d'Internet i mostrant anuncis relacionats.
Exemple:
Real Player
Song Spy
HotBar
Adware: És un Software que automàticament executa o mostra publicitat en l'equip o anima als usuaris a instal·lar falsos programes antivirus. Generalment, s'instal·len sense que ho desitgis.
Exemple:
Cydoor
Double Click
Cavall de troia: Infecta l'ordinador creant una porta no autoritzada o "bookdoor" des d'on, un usuari remot, tampoc autoritzat pot manipular o influir en el sistema.
Exemple: El virus "I love you" que explotaba als usuaris a travès d'una escriptura de Visual Basic, que estaba adjunta a un correu electrònic.
Cuc: És un virus que té la propietat de duplicar-se a si mateix. Utilitzen les parts automàtiques d'un sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari.
Exemple:
Blaster (lovsan o lovesan)
Code Red
Sobing worm
S' autoinstal·la en el sistema afectat de forma que s'executa cada cop que es posa en marxa l'ordinador i funciona tot el temps, controlant l'ús que es fa d'Internet i mostrant anuncis relacionats.
Exemple:
Real Player
Song Spy
HotBar
Adware: És un Software que automàticament executa o mostra publicitat en l'equip o anima als usuaris a instal·lar falsos programes antivirus. Generalment, s'instal·len sense que ho desitgis.
Exemple:
Cydoor
Double Click
Cavall de troia: Infecta l'ordinador creant una porta no autoritzada o "bookdoor" des d'on, un usuari remot, tampoc autoritzat pot manipular o influir en el sistema.
Exemple: El virus "I love you" que explotaba als usuaris a travès d'una escriptura de Visual Basic, que estaba adjunta a un correu electrònic.
Cuc: És un virus que té la propietat de duplicar-se a si mateix. Utilitzen les parts automàtiques d'un sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari.
Exemple:
Blaster (lovsan o lovesan)
Code Red
Sobing worm
dimarts, 27 de maig del 2014
Plug-in
Programa que pot annexar-se a un altre per augmentar les seves funcionalitats (generalment sense afectar altres funcions ni a aplicacions principals). No es tracta d'un pegat ni d'una actualització, és un mòdul apart que s'inclou opcionalment en una aplicació.
Exemple:
Google o Yahoo! són Plug-ins per a navegadors webs com Internet Explorer.
Exemple:
Google o Yahoo! són Plug-ins per a navegadors webs com Internet Explorer.
Llicències de Programari
És una espècie de contacte, on s'especifiquen totes les normes i clàusules que regeixen l'ús d'un determinat programa, principalment s'estipulen els abastos d'ús, instal·lacions, reproducció i copia d'aquests productes. En el oment en el que es decideix instl·lar o descarregar implica que s'acepta les condicions que s'estipulesn a la llicència que porta el programa, és l'autorització que li permeteixen l´'ús legal d'aquest. Aquesta llicència és un document bé sigui electrònic, en paper original o número de sèrie autoritzat per l'autor).
Exemple:
Freeware
Shareware
Exemple:
Freeware
Shareware
Tipus d'aplicacions Ofimàtiques
Les accions més bàsiques són el processament de textos, l'accés a bases de dades i la generació de full de càlcul.
Serveixen per a satisfer les necessitats dels usuaris.
Exemple:
Open Office: basada en codi lliure i gratuita. Inclou:
Processador de text (Writer).
Editor per a la creació de html.
Full de càlcul.
Draw, per a dibuixos.
Impress, per a representacions visuals.
Math Editor, per a fòrmules matemàtiques.
Gnomedb, base de dades.
UNIX/Linux:
Siag Office.
Serveixen per a satisfer les necessitats dels usuaris.
Exemple:
Open Office: basada en codi lliure i gratuita. Inclou:
Processador de text (Writer).
Editor per a la creació de html.
Full de càlcul.
Draw, per a dibuixos.
Impress, per a representacions visuals.
Math Editor, per a fòrmules matemàtiques.
Gnomedb, base de dades.
UNIX/Linux:
Siag Office.
Paquet Ofimàtic
Està integrat per programes informàtics dissenyats per al treball d'oficina. Es poden distribuir en conjunt, o bé individualment.
Els programes d'un mateix paquet ofimàtic permeten la interacció mútua amb un sistema operatiu o normalment presenten una interfície similar.
Els programes d'un mateix paquet ofimàtic permeten la interacció mútua amb un sistema operatiu o normalment presenten una interfície similar.
Regles bàsiques de seguretat informàtica
- 8No obri mai missatges electrònics d'origen desconeguts.
- No faciliti mai les dades personals ni cap altre tipus de codis d'accés.
- No obri mai arxius de remitents desconeguts.
- No apunti les seves contrasenyes en cap document, ni les comparteixi amb altres usuaris.
- No han d'utilitzar-se contrasenyes curtes o fàcils de deduir.
- No respondre a missatge que sol·licitin informació de forma urgent.
- Ha de tenir el Software antivirus de la UAL instal·lat al seu equip.
- Es convenient instal·lar-se un Software antiespia per a evitar el Spyware.
- Mantingui actualitzat amb les diferents actualitzacions de seguretat tant al Sistema Operatiu del seu equip com al seu navegador d'Internet. Faci copies de seguretat amb freqüència per a evitar la pèrdua de dades imporatants.
- És altament recomanable mantenir el seu equip congelat (excepte per a realitzar actualitzacions de seguretat) mitjançant el Software de congelació d'equips que li proporcionen el STIC (DeepFreeze)(Per a PAS i PDI)
Sistemes Operatius Lliures i Operatius
Sistemes Operatius Lliures:
Es lliure si compleix amb les quatre llibertats fonamentals. La definició consta dels següents quatre punts, que identifiquen els drets o llibertats considerades com a fonamentals del consumidor de Software:
1. Disposa de la llibertat d'executar el programa, per a realitzar qualsevol activitat que desitgi, sense retribucions.
2. L'usuari de Software lliure disposa de la llibertat d'estudiar el funcionament del programa i adoptar-lo a les seves necessitats.
3. Disposa de la llibertat de distribuir copies del programa i adoptar-lo a les seves necessitats.
4. Disposa de la llibertat de redistribuir copies del programa i adopta-lo a les seves necessitats.
5. Disposa de la llibertat de millorar el programa i distribuir copies de les distribucions.
Exemple:
GNU/Linux
GNU/Darwin
radiOS
Sistemes Operatius
Són els que sí busquen un afán de lucre i per a adquirir-los has de pagar. El seu codi no es dóna de cap manera i està prohibit la seva adquisició sense haver-lo comprat legalment i la modificació del seu codi, per lo qual no s'ofereix cap tipus d'ajuda.
Exemple:
Microsoft amb el sistema Operatiu WINDOWS.
Es lliure si compleix amb les quatre llibertats fonamentals. La definició consta dels següents quatre punts, que identifiquen els drets o llibertats considerades com a fonamentals del consumidor de Software:
1. Disposa de la llibertat d'executar el programa, per a realitzar qualsevol activitat que desitgi, sense retribucions.
2. L'usuari de Software lliure disposa de la llibertat d'estudiar el funcionament del programa i adoptar-lo a les seves necessitats.
3. Disposa de la llibertat de distribuir copies del programa i adoptar-lo a les seves necessitats.
4. Disposa de la llibertat de redistribuir copies del programa i adopta-lo a les seves necessitats.
5. Disposa de la llibertat de millorar el programa i distribuir copies de les distribucions.
Exemple:
GNU/Linux
GNU/Darwin
radiOS
Sistemes Operatius
Són els que sí busquen un afán de lucre i per a adquirir-los has de pagar. El seu codi no es dóna de cap manera i està prohibit la seva adquisició sense haver-lo comprat legalment i la modificació del seu codi, per lo qual no s'ofereix cap tipus d'ajuda.
Exemple:
Microsoft amb el sistema Operatiu WINDOWS.
Programari Lliure i Programari Privatiu
Programari Lliure:
S'anomena així el conjunt d'aplicacions informàtiques que qualsevol persona pot utilitzar, distribuir, copiar, estudiar, modificar, millorar i compartir per a que tothom se'n pugui beneficiar.
Et permeten fer tot allò que necessites amb l'ordinador.
distribueix juntament amb el codi font, donant a l'usuari la llibertat de modificar-lo, estudiar-lo i distribuir-lo.
Exemple:
Eraser
Ares Galaxy
FileZilla
eMule
Programari privatiu:
Limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-li modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.
Els programaris que es distribueix amb aquestes condicions s'anomena així, ja que és molt utilitzat i fa guanyar molts diners als seus distribuidors.
Exemple:
Antivirus de diferents marques: AVG, Avast!
Adove PHOTOSHOP
Macromedia
S'anomena així el conjunt d'aplicacions informàtiques que qualsevol persona pot utilitzar, distribuir, copiar, estudiar, modificar, millorar i compartir per a que tothom se'n pugui beneficiar.
Et permeten fer tot allò que necessites amb l'ordinador.
distribueix juntament amb el codi font, donant a l'usuari la llibertat de modificar-lo, estudiar-lo i distribuir-lo.
Exemple:
Eraser
Ares Galaxy
FileZilla
eMule
Programari privatiu:
Limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-li modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.
Els programaris que es distribueix amb aquestes condicions s'anomena així, ja que és molt utilitzat i fa guanyar molts diners als seus distribuidors.
Exemple:
Antivirus de diferents marques: AVG, Avast!
Adove PHOTOSHOP
Macromedia
Ordinadors Clients i Ordinadors Servidors
Clients:
Qualsevol ordinador capaç de comunicar-se a través d' Internet i que compleixi una sèrie de requisits molt sencills. Pot ser client en una comunicació client-servidor per a descarregar un document web.
Servidors:
Els tipus específics de servidors inclouen els servidors web, els servidors d'arxius, els servidors de correus, etc.
Qualsevol ordinador capaç de comunicar-se a través d' Internet i que compleixi una sèrie de requisits molt sencills. Pot ser client en una comunicació client-servidor per a descarregar un document web.
Servidors:
Els tipus específics de servidors inclouen els servidors web, els servidors d'arxius, els servidors de correus, etc.
Tipus de Xarxes
Xarxes d'àrea local (LAN): Les trobem en qualsevol organisme o empresa, que s'utilitza per a establir comunicacions internes, és doncs, una xarxa privada, ubicada habitualment dins d'un mateix edifici.
Aquesta s'utilitza cable propietat del mateix organisme o empresa com a mitjà d'enllaç. També fa possible la connexió dels usuaris amb altres xarxes locals, metropolitanes, com ara Internet.
Exemple:
En un edifici posen un router i el connecten a un ordinador de taula, així doncs fent-lo una red privada.
Xarxes d'àrea metropolitana (MAN):La seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana. Per tant, és una xarxa d'alta velocitat dóna obertura a una àrea geogràfica extensa.
Exemple:
La infraestructura que un operador de telecomunicacions instal·la en una ciutat amb l'objectiu d'oferir serveis de banda ample als seus clients localitzats en la mateixa àrea geogràfica.
Xarxes d'àrea estesa (WAN):
La seva extensió abraça diversos edificis de localitats, províncies, i fins i tot països diferents. No hi ha límit de distància màxima entre dos elements que bescamvien informació.
Exemple:
Internet
Aquesta s'utilitza cable propietat del mateix organisme o empresa com a mitjà d'enllaç. També fa possible la connexió dels usuaris amb altres xarxes locals, metropolitanes, com ara Internet.
Exemple:
En un edifici posen un router i el connecten a un ordinador de taula, així doncs fent-lo una red privada.
Xarxes d'àrea metropolitana (MAN):La seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana. Per tant, és una xarxa d'alta velocitat dóna obertura a una àrea geogràfica extensa.
Exemple:
La infraestructura que un operador de telecomunicacions instal·la en una ciutat amb l'objectiu d'oferir serveis de banda ample als seus clients localitzats en la mateixa àrea geogràfica.
Xarxes d'àrea estesa (WAN):
La seva extensió abraça diversos edificis de localitats, províncies, i fins i tot països diferents. No hi ha límit de distància màxima entre dos elements que bescamvien informació.
Exemple:
Internet
Adreces IP
Una IP és un nombre que identifica de forma unequívoca una màquina connectada a una xarxa informàtica.
En el Protocol Ipv4 una IP és representada per un nombre binari de 32 bites.
Per fer més sencilla la notació, els 32 bites s'agrupen en 4 bytes, (4 grups de 4 bytes) de manera que el valor de cada byte va de 0 a 255.
Exemple:
192.168.0.1 és una adreça IP. Aquest tipus d' IP s'acostuma a fer servir en xarxes locals per designar el router.
En el Protocol Ipv4 una IP és representada per un nombre binari de 32 bites.
Per fer més sencilla la notació, els 32 bites s'agrupen en 4 bytes, (4 grups de 4 bytes) de manera que el valor de cada byte va de 0 a 255.
Exemple:
192.168.0.1 és una adreça IP. Aquest tipus d' IP s'acostuma a fer servir en xarxes locals per designar el router.
Encaminador o Router
És un dispositiu que permet interconnectar xarxes que operen amb una xarxa diferent.
És un dispositiu per a la interconnexió de xarxes informàtiques que permeten assegurar el enrutament de paquests entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre el paquet de dades.
És un dispositiu per a la interconnexió de xarxes informàtiques que permeten assegurar el enrutament de paquests entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre el paquet de dades.
Tipus de Xarxes
Xarxa cablejada:
Servei d'accés a la xarxa corporativa de la USB mitjançant una connexió física per cable del dispositiu d'usuari al cablejat estructurat de la xarxa de la UIB.
Aquest és un servei per a connectar dispositius de forma estable i/o permanent a la xarxa de comunicacions de la UIB.
Xarxa sense fil:
Un servei que permet accedir a la xarxa fent servir un ordinador portàtil, sense haver de connectar-ho mitjançant els fils de coure tradicionals.
Servei d'accés a la xarxa corporativa de la USB mitjançant una connexió física per cable del dispositiu d'usuari al cablejat estructurat de la xarxa de la UIB.
Aquest és un servei per a connectar dispositius de forma estable i/o permanent a la xarxa de comunicacions de la UIB.
Xarxa sense fil:
Un servei que permet accedir a la xarxa fent servir un ordinador portàtil, sense haver de connectar-ho mitjançant els fils de coure tradicionals.
Protocol TCP/IP
Prové de dos dels més importants de la família als protocols Internet, el transmissions control Protocol (TCP) i el protocol Internet (IP).
Està dissenyada per llegir ordinadors de diferents tipus, incloent PC's, etc, que executin Sistemes operatius diferents sobre les xarxes d'àrea local i xarxes d'àrea extensa, i per tant, permet la connexió d'equips distants geogràficament.
Està dissenyada per llegir ordinadors de diferents tipus, incloent PC's, etc, que executin Sistemes operatius diferents sobre les xarxes d'àrea local i xarxes d'àrea extensa, i per tant, permet la connexió d'equips distants geogràficament.
Xarxa informàtica
És el conjunt d'ordinadors interconnectats entre ells que permeten que aquests comparteixen recursos i informació.
Sistema informàtic
És el conjunt d'elements que es cal tenir per a utilitzar aplicacions informàtiques.
Elements:
Interns:
El maquinari: (Hardware) comprèn tots els elements físics del sistema informàtic, és a dir, allò que anomenem ordinador i que està format per diferents elements. Els components més importants que el constitueixen i que són presents als ordinadors són tres:
El microprocessador: s'encarrega de coordinar i realitzar totes les operacions del sistema operatiu. Actua com a centre de control i podríem dir que és el cervell de l'ordinador.
Perifèrics d'entrada: Teclat, ratolí, escàner, webcam, etc. Aquests elements permeten introduïr informació a l'ordinador des de l'exterior.
Perifèrics de sortida: Monitor, Impressora, Altaveus, Pojector,etc. Aquests elements permeten transmetre la informació de l'ordinador a l'exterior.
Perifèrics de entrada/sortida: dispositius que permetin la doble comunicació entre l'ordinador per tal d'introduir-i informació, com per exemple: El disc dur, la gravadora CD-DVD, el lector de tarjetes de memòria, la pantalla tàctil, el router, etc.
La memòria: és el suport físic on s'emmagatzema la informació que utilitza la CPU, bàsicament, dues:
La memòria interna o principal: s'emmagatzemen els programes i les dades de mesura temporal mentre funciona l'ordinador. Quan el desconnectem, la informació continguda a la Memòria RAM s'esborra.
La memòria ROM: És un tipus de memòria especial que conté programes introduïts pel fabricant, que permeten que l'ordinador comenci a funcionar quan es connecta al corrent elèctric.
La memòria externa: Dispositius que emmagatzemen la informació de manera permanent. Com per
exemple: CDROM, DVD, tarjetes de memòria, USB, etc.
Extern:
El programari: És el conjunt de programes que controlen el maquinari i el fan funcionar.
Un programa és un conjunt de dades i instruccions que, executat automàticament per l'ordinador, en controla el funcionament i realitza un procés de tancament de la informació.
El més important en aquest sentit són els sistemes operatius, que controlen el funcionament dels maquinaris.
Exmeple: Torre o caixa, gravadora DVD/CD, Router, etc.
Inclou aplicacions com:
Processador de text: Aplicació informàtica que es fa servir per la producció de qualsevol mena de text imprès.
Exemple: Microsoft word, Open Office, etc.
Sistema operatiu: És el conjunt de diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Consisteixen en gestionar les transferències d'informació interns, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució, corregir i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
Exemple: Microsoft Windows, GNU/Linux, etc.
I finalment,
El programari intermediari: Es troba entre el sistema operatiu i les aplicacions del sistema. El principal objectiu és ajudar a resoldre els problemes de connectivitat i interoperabilitat entre aplicacions, és a dir, que qualsevol aplicació es pugui executar sota qualsevol sistema operatiu o maquinari, facilitant el desenvolupament de la mateixa i els detalls de programació de baix nivell.
Elements:
Interns:
El maquinari: (Hardware) comprèn tots els elements físics del sistema informàtic, és a dir, allò que anomenem ordinador i que està format per diferents elements. Els components més importants que el constitueixen i que són presents als ordinadors són tres:
El microprocessador: s'encarrega de coordinar i realitzar totes les operacions del sistema operatiu. Actua com a centre de control i podríem dir que és el cervell de l'ordinador.
Perifèrics d'entrada: Teclat, ratolí, escàner, webcam, etc. Aquests elements permeten introduïr informació a l'ordinador des de l'exterior.
Perifèrics de sortida: Monitor, Impressora, Altaveus, Pojector,etc. Aquests elements permeten transmetre la informació de l'ordinador a l'exterior.
Perifèrics de entrada/sortida: dispositius que permetin la doble comunicació entre l'ordinador per tal d'introduir-i informació, com per exemple: El disc dur, la gravadora CD-DVD, el lector de tarjetes de memòria, la pantalla tàctil, el router, etc.
La memòria: és el suport físic on s'emmagatzema la informació que utilitza la CPU, bàsicament, dues:
La memòria interna o principal: s'emmagatzemen els programes i les dades de mesura temporal mentre funciona l'ordinador. Quan el desconnectem, la informació continguda a la Memòria RAM s'esborra.
La memòria ROM: És un tipus de memòria especial que conté programes introduïts pel fabricant, que permeten que l'ordinador comenci a funcionar quan es connecta al corrent elèctric.
La memòria externa: Dispositius que emmagatzemen la informació de manera permanent. Com per
exemple: CDROM, DVD, tarjetes de memòria, USB, etc.
Extern:
El programari: És el conjunt de programes que controlen el maquinari i el fan funcionar.
Un programa és un conjunt de dades i instruccions que, executat automàticament per l'ordinador, en controla el funcionament i realitza un procés de tancament de la informació.
El més important en aquest sentit són els sistemes operatius, que controlen el funcionament dels maquinaris.
Exmeple: Torre o caixa, gravadora DVD/CD, Router, etc.
Inclou aplicacions com:
Processador de text: Aplicació informàtica que es fa servir per la producció de qualsevol mena de text imprès.
Exemple: Microsoft word, Open Office, etc.
Sistema operatiu: És el conjunt de diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Consisteixen en gestionar les transferències d'informació interns, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució, corregir i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
Exemple: Microsoft Windows, GNU/Linux, etc.
I finalment,
El programari intermediari: Es troba entre el sistema operatiu i les aplicacions del sistema. El principal objectiu és ajudar a resoldre els problemes de connectivitat i interoperabilitat entre aplicacions, és a dir, que qualsevol aplicació es pugui executar sota qualsevol sistema operatiu o maquinari, facilitant el desenvolupament de la mateixa i els detalls de programació de baix nivell.
dimecres, 7 de maig del 2014
Exercici complert de liquidació d'IVA trimestral
Enunciat de l'exercici:
Exercici:
Etiquetes de comentaris:
IVA
IVA
Model 303
És tracta d'un únic model d'autoliquidació.
L'IVA o impost sobre el valor afegit és un tipus d'impost que bàsicament recau sobre el consum i grava les entregues béns i prestacuions de serveis efectuats per empresaris i professionals, les adquisicions intracomunitàries i les importacions de béns.
Té la funció de declarar e inglesar l'Impost del valor afegit.
L'IVA o impost sobre el valor afegit és un tipus d'impost que bàsicament recau sobre el consum i grava les entregues béns i prestacuions de serveis efectuats per empresaris i professionals, les adquisicions intracomunitàries i les importacions de béns.
Té la funció de declarar e inglesar l'Impost del valor afegit.
Etiquetes de comentaris:
IVA
IVA
Diferències entre operacions no subjectes i exemptes d'IVA
Una operació no subjecta és aquella a la qual no si li aplica IVA ni el reglament del mateix impost, ja que la llei així ho dicta.
I una operació exempte és aquella que sí està subjecte amb la llei, però el tipus d'impositiu aplicable és cero.
I una operació exempte és aquella que sí està subjecte amb la llei, però el tipus d'impositiu aplicable és cero.
Etiquetes de comentaris:
IVA
IVA
Operacions no subjectes a IVA
Són operacions que tot i complint els requisits no estan obligats a pagar l'impost sobre el valor afegit, ja que la Llei així ho diu.
Exemple:
Les mostres gratuïtes que et donen amb revistes.
Exemple:
Les mostres gratuïtes que et donen amb revistes.
Etiquetes de comentaris:
IVA
IVA
Operacions exemptes d'IVA
Són aquelles que, tot i estar subjectes a l'aplicació de l'impost, no se'ls aplica. No s'ha de confondre amb la no subjecció.
En la pràctica significa que hi ha empresaris i professionals que no poden carregar l'IVA en les seves factures, però si que el suporten en les seves compres.
Exemples:
Els serveis mèdics i sanitaris
Alguens operacions financeres, les assegurances, etc.
En la pràctica significa que hi ha empresaris i professionals que no poden carregar l'IVA en les seves factures, però si que el suporten en les seves compres.
Exemples:
Els serveis mèdics i sanitaris
Alguens operacions financeres, les assegurances, etc.
Etiquetes de comentaris:
IVA
IVA
Tipus d'IVA
Hi han tres tipus d'IVA.
General: 21%
Reduït: 10%
Superreduït: 4%
Exemple:
General: Llum
Reduït: Aigua
Superreduit: Venda de Mercaderies.
Etiquetes de comentaris:
IVA
IVA
Documents administratius (V)
l'ofici és un tipus de document que serveix per comunicar consultes, ordres, informes, o també per dur a terme gestions d'acords , d'invitació, etc..
Exemple:
Exemple:
Documents administratius (IV)
La declaració jurada és el document en el que s'assegura la mateixa declaració baix jurament davant autoritats administratives o judicials. Com a consequència es presumeix com a cert assenyalat pel declarant fins que es pot acreditar lo contrari.
Exemple:
Irwin SL signa el certificat per a petició de l'Ashton Horan
Exemple:
Irwin SL signa el certificat per a petició de l'Ashton Horan
IRWIN,SL
CERTIFICAT
Luke Hemmings,
Director General
CERTIFICO
Que el senyor Ashton Horan, amb DNI núm. 67854329-H, ha
treballat des de fa vint anys en la nostra empresa amb la categoria
professional d’Administratiu i amb un horari de treball de 7:00h a 15:00h de
Dilluns a Dijous.
I, perquè consti, signo aquest certificat a petició de la
persona interessada.
Barcelona, 01 d’Abril de 2014
IRWIN, SL
Documents administratius (III)
El certificat és el document per mitjà del qual l'administració dóna fe d'un fet o garanteix l'exactitud de les dades que conté un arxiu, un llibre d'actes, un registre, etc.
Exemple:
Ashton Irwin envia un certificat a la senyora Cecília Carlet, amb DNI núm. 6208485K , ha treballar des de fa sis anys treballa en l'empresa WORLD SL.
Exemple:
Ashton Irwin envia un certificat a la senyora Cecília Carlet, amb DNI núm. 6208485K , ha treballar des de fa sis anys treballa en l'empresa WORLD SL.
WORLD SL
CERTIFICAT
Ashton
Irwin Hemmings, Director general
CERTIFICO
Que
la senyora Cecília Carlet, amb DNI núm. 6208485K,
ha treballat des de fa sis anys en la nostre empresa com a profesional i amb un
horari de treball de 9:30 a 13:30h i de 16 a 19:30h de dilluns a divendres.
Dissabtes, de 10 a 12h
I,
perquè consti, signo aquest certificat a petició de la persona interessada.
Barcelona,
26 de Febrer de 2020
WORLD,
SL
Documents administratius (II)
És un document que té múltiples usos. Generalment, el més conegut és el informatiu, per a donar a conèixer un determinat fet, però també pot utilitzar-se com a format d'invitació.Documents administratius
És un document en el que es fa constar algún fet, en ocasions de mode autèntic. Existeixen diversos tipus, segon que classe de fet constatar, el format, qui el constata, entre d'altres.
Un rebut o constància de pagament: serveix per constatar que s'ha pagat per un servei o producte. Segons el seu format pot ser una factura, un tiquet o altre.
Exemple:
Un rebut o constància de pagament: serveix per constatar que s'ha pagat per un servei o producte. Segons el seu format pot ser una factura, un tiquet o altre.
Exemple:
Louis Rodríguez
Medina, major d’edat, amb DNI X 6208181 K, telèfon 938719895, amb domicili a
efecte de notificació al c/Major, 77, de Barcelona, i adreça de correu
electrònic anglorm2@hotmail.com, designada com a mitjà preferent per a
notificacions.
EXPOSO
Primer
Que vull obrir un
local en el c/Major , 77, de Barcelona.
Segon
Que per obrir el
negoci immobiliari necessito la llicència municipal concedida per l’Ajuntament
de Barcelona.
SOL·LICITO
Que l’Ajuntament
em concedeixi la llicència municipal per a poder obrir el meu local.
ANNEXOS
Com a prova de
l’exposat, adjunto fotocòpia del següents documents:
1.
Contracte
de compravenda del local.
2.
Escritura
del local.
Barcelona, 7 de Març de 2014
ALCALDIA DE L’AJUNTAMENT DE
BARCELONA
La Nòmina (V)
- Calcular el total meritat
Prorrata per pagues extraordinàries.
Base de cotització per Contingències Comunes.
B) Base de cotització per Contingències Professionals.
C) Base cotització per Hores Extres.
D) Base subjecte a retenció del IRPF.
3. Càlcul de les deduccions.
Contingències Comunes
Atur
Formació Professional
Hores Extres
Total aportacions
Impost sobre la renda de persones físiques
Total a deduitr
Líquid total a percebre
Exemple:
Salari base: 1625€
Plus Antiguitat: 140€
Retenció IRPF: 9%
Cobra dos pagues extraordinàries anuals, formades per salari base més plus d'antiguitat, als mesos de Juny i Desembre.
La Nòmina (IV)
Les deduccions:
Per Contingències Comunes: 4,7% sobre la BCCC
Per Atur: 1,55% sobre la BCCP
Per formació professional: 0,10% sobre la BCCP
Per Hores extraordinàries: 4.7% sobre les Hores Extraordinàries.
Exemple:
BCCC= 1500€
BCCP= 1200€
BCHE= 20€
Per Contingències Comunes: 1500 x 4,7%= 70,5€
Per Atur: 1,55% sobre la BCCP: 1200 x 1,55% = 18,6€
Per formació professional: 1200 x 0,10% = 120€
Per Hores extraordinàries: 20 x 4.7% = 1,88€
70,5 + 18,6 + 120 + 1,88 = 210,98 <======TOTAL DEDUCCIONS
Per Contingències Comunes: 4,7% sobre la BCCC
Per Atur: 1,55% sobre la BCCP
Per formació professional: 0,10% sobre la BCCP
Per Hores extraordinàries: 4.7% sobre les Hores Extraordinàries.
Exemple:
BCCC= 1500€
BCCP= 1200€
BCHE= 20€
Per Contingències Comunes: 1500 x 4,7%= 70,5€
Per Atur: 1,55% sobre la BCCP: 1200 x 1,55% = 18,6€
Per formació professional: 1200 x 0,10% = 120€
Per Hores extraordinàries: 20 x 4.7% = 1,88€
70,5 + 18,6 + 120 + 1,88 = 210,98 <======TOTAL DEDUCCIONS
La Nòmina (III)
Base de cotització:
És la quantía sobre la qual s'apliquen els percentatges de les deduccions establertes per la Llei per a obtenir les quotes que un treballador ha d'aportar a la Seguretat Social.
En qualsevol nòmina, quasi sempre en la part inferior, apareix la base de cotització per Contingències Comunes i si tenim hores extres, també per Contingències Professionals, o altres conceptes.
Exemple:
Salari Base: 751,27 euros
Plus conveni: 150,25 euros
Antiguitat: 90,15 euros
Hores extraordinaries: 78,13 euros
Pagus extraordinaries: 2 pagues de 841,42 euros
La base de cotització per Contingències Comunes:
1. Es sumen els conceptes salarials (Salari base, Plus conveni i antiguitat).
2. I a la suma obtinguda se li añadiría la part proporcional de pagues extres.
3. Així doncs, a base de cotització mensual serà la suma obtinguda dels conceptes.
Exemple:
1. Salari Base 751,27
Plus Conveni 150,25
Antiguitat 90,15
-------------
991,67 euros
2. Parte proporcional 2 x 841,42
pagas extras = ---------------- = 140,24 euros
12
3. Base de cotització = 991,67 + 140,24 = 1131,91 euros/mes
La base de cotització de Contingències Professionals:
Estarà constituïda pels mateixos conceptes que la base de Contingències comunes més les hores extres.Però haurà de ser inferior a la base màxima de cotització prevista per a tots els grups professionals.
Exemple:
1131,91 + 78,13 = 1210,04 euros/mes
La base de cotització per Hores Extra (BCHE):
Vindrà determinada per l'aplicació del tipus (%) que correspongui, en funció de la naturalesa de les hores extres, per la nemuneració total percibida pel treballador per aquest concepte i sense subjenció a topes màxims o mínims.
Exemple:
Salari base 400€
Plus antiguitat: 50€
Hores extres: 20€
La base subjecte al impost de la renda de les persones físiques (B IRPF):
En aquest cas s'utilitzen les taules de IRPF, que serveixen con a base per a la planificació de les retencions de IRPF en la nòmina. En realitat, aquestes taules recullen la quantía que haurà de pagar a Hisenda en la declaració de la renda. S'estableix en funció des ingressos i en altres circumstàncies personals de cada ciutadà.
Exemple:
Si un treballador té una base imposable de 1500€ la seva retenció d'IRPF serà de 3%.
Per tant, multipliquem 1500 x 3%= 45€ <=== Aquest serà l'import que haurà de pagar a Hisenda.
És la quantía sobre la qual s'apliquen els percentatges de les deduccions establertes per la Llei per a obtenir les quotes que un treballador ha d'aportar a la Seguretat Social.
En qualsevol nòmina, quasi sempre en la part inferior, apareix la base de cotització per Contingències Comunes i si tenim hores extres, també per Contingències Professionals, o altres conceptes.
Exemple:
Salari Base: 751,27 euros
Plus conveni: 150,25 euros
Antiguitat: 90,15 euros
Hores extraordinaries: 78,13 euros
Pagus extraordinaries: 2 pagues de 841,42 euros
La base de cotització per Contingències Comunes:
1. Es sumen els conceptes salarials (Salari base, Plus conveni i antiguitat).
2. I a la suma obtinguda se li añadiría la part proporcional de pagues extres.
3. Així doncs, a base de cotització mensual serà la suma obtinguda dels conceptes.
Exemple:
1. Salari Base 751,27
Plus Conveni 150,25
Antiguitat 90,15
-------------
991,67 euros
2. Parte proporcional 2 x 841,42
pagas extras = ---------------- = 140,24 euros
12
3. Base de cotització = 991,67 + 140,24 = 1131,91 euros/mes
Estarà constituïda pels mateixos conceptes que la base de Contingències comunes més les hores extres.Però haurà de ser inferior a la base màxima de cotització prevista per a tots els grups professionals.
Exemple:
1131,91 + 78,13 = 1210,04 euros/mes
La base de cotització per Hores Extra (BCHE):
Vindrà determinada per l'aplicació del tipus (%) que correspongui, en funció de la naturalesa de les hores extres, per la nemuneració total percibida pel treballador per aquest concepte i sense subjenció a topes màxims o mínims.
Exemple:
Salari base 400€
Plus antiguitat: 50€
Hores extres: 20€
La base subjecte al impost de la renda de les persones físiques (B IRPF):
En aquest cas s'utilitzen les taules de IRPF, que serveixen con a base per a la planificació de les retencions de IRPF en la nòmina. En realitat, aquestes taules recullen la quantía que haurà de pagar a Hisenda en la declaració de la renda. S'estableix en funció des ingressos i en altres circumstàncies personals de cada ciutadà.
Exemple:
Si un treballador té una base imposable de 1500€ la seva retenció d'IRPF serà de 3%.
Per tant, multipliquem 1500 x 3%= 45€ <=== Aquest serà l'import que haurà de pagar a Hisenda.
La Nòmina (II)
Percepcions Salarials: Són el salari, les percepcions econòmiques dels treballadors per la prestació professional dels serveis laborals que realitzen per compte aliè i retribueixen el treball efectiu o els períodes computables com a període de treball.
Exemples: El salari base, és el principal, els complements per antiguitat, els complements per coneixements especials com títols, idiomes, etc. Les pagues extres, hores extraordinaries, etc.
Percepcions NO salarials: No cotitzen amb la Seguretat Social. I són: Indmnitzacions o abonament relacionats amb la feina.
Prestacions o indemnitzacions de la seguretat social.
Indemnitzacions per trasllats, suspensions de contracte o acomiadaments.
Exemples: El salari base, és el principal, els complements per antiguitat, els complements per coneixements especials com títols, idiomes, etc. Les pagues extres, hores extraordinaries, etc.
Percepcions NO salarials: No cotitzen amb la Seguretat Social. I són: Indmnitzacions o abonament relacionats amb la feina.
Prestacions o indemnitzacions de la seguretat social.
Indemnitzacions per trasllats, suspensions de contracte o acomiadaments.
Exemples: abonaments per compensar les despeses en eines, transpor o roba de treball.
Prectacions o indemnitzacions per incapacitat temporal.
El règim especial del recàrrec d'equivalència
Són minoristes a aquest defectes, els qui venen habitualment béns mobles o sense haver-los sotmès a processos de fabricació, elaboració o manufactura, sempre que es vendes a consumidors finals al llarg de l'any precedent siguin superiors al 80% de les vendes totals realitzades.
Tot i això, si no exerceix l'activitat objectiva en l'IRPF però té la condició de minorista en l' IAE no es necessari que compleixi el requisit del percentatge de vendes.
Si no es reuneixen els requisits, serà d'aplicació el règim general. No obstant, existeixen algunes activitats de comerç al per menor que poden tributar en el règim simplicat.
Funcionament:
Els proveïdors repercuteixen al comerciant en la factura, l'IVA corresponent més el recàrrec d'equivalència, per separat i als següent tipus:
Per l'IVA del 21%, correspon un recàrrec d'un 5,2%
Per l'IVA del 10%, correspon un recàrrec d'un 1,4%
Per l'IVA del 4%, correspon un recàrrec d'un 0,5%
Pel tabac el tipus és del tipus del 21%, y correspon a un recàrrec del 1,75%
El comerciant no està obligat a efectuar ingrés per l'activitat, excepte per les adquisicions intracomunitàries, quan sigui subjecte passiu per inversió i per les vendes d'inmobles amb renúncia a l'exenció.
Tot i això, si no exerceix l'activitat objectiva en l'IRPF però té la condició de minorista en l' IAE no es necessari que compleixi el requisit del percentatge de vendes.
Si no es reuneixen els requisits, serà d'aplicació el règim general. No obstant, existeixen algunes activitats de comerç al per menor que poden tributar en el règim simplicat.
Funcionament:
Els proveïdors repercuteixen al comerciant en la factura, l'IVA corresponent més el recàrrec d'equivalència, per separat i als següent tipus:
Per l'IVA del 21%, correspon un recàrrec d'un 5,2%
Per l'IVA del 10%, correspon un recàrrec d'un 1,4%
Per l'IVA del 4%, correspon un recàrrec d'un 0,5%
Pel tabac el tipus és del tipus del 21%, y correspon a un recàrrec del 1,75%
El comerciant no està obligat a efectuar ingrés per l'activitat, excepte per les adquisicions intracomunitàries, quan sigui subjecte passiu per inversió i per les vendes d'inmobles amb renúncia a l'exenció.
La Nòmina
La nòmina és el document individual justificatiu del pagament del salari. Es considerarà salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliè.
Les parts de la nòmina són:
Les dades identificatives: De l'empresa que contracta i del treballador contractat.
Empresa: nom o raó social de la mateixa, domicili de l'empresa o centre de treball. Quan aquest no coincideixi amb l'empresa, codi d'Identificació Fiscal i codi de Cotització de la seguretat social.
Treballador: nom y cognoms, número d'afiliació a la seguretat social. lloc de treball que ocupa, data d'alta en l'empresa, la categoria professional i el grup de cotització al que pertany.
Meritacions: Conceptes i quantitats que perceb el treballador per la seva feina i pel temps de descans computable com a treball.
Salari base: retribució fixada per unitat de temps o d'obra.
Complements salarials: fixats en funció de circunstàncies relatives a les condicions personals del treballador (antiguitat, plus de títols, idiomes, coneixements especials,..) o a determinades característiques del lloc de treball o de l'empresa.
Complements extrasalarials: Retribucions que reb el treballador com a compensació pels gastos ocasionals per l'execusió del treball (adquisició de roba de treball, dietes de viatges,..)
Deduccions: Conceptes i quantitats que es descompten de la quantitar total meritat pel treballador.
Cotització de la Seguretat Social: La cuota o import a pagar és un import percentatge establert per la normativa que s'aplica a la base de cotització.
Retenció a compte de l'IRPF: S'aplica un percentatge de tenció sobre el salari brut fixat anualment per l'estat conforme a les circumstàncies personals del treballador.
Altres deduccions: Deduccions per quotes sindicals, canon de negociació, formació professional, atur...
I Signatura del treballador: dóna fe de percepció pel treballador de les quantitats establertes pel seu treball efectiu i pel temps de descans computable com a feina (dies festius, vacances anuals,...) sense que s'apliqui que aquest acord amb les mateixes.
Si el salari es cobra mitjançant tranferència bancària es sol substituir la signatura del treballador pel comprobant bancari, proba de que s'ha fet l'ingrés.
Les parts de la nòmina són:
Les dades identificatives: De l'empresa que contracta i del treballador contractat.
Empresa: nom o raó social de la mateixa, domicili de l'empresa o centre de treball. Quan aquest no coincideixi amb l'empresa, codi d'Identificació Fiscal i codi de Cotització de la seguretat social.
Treballador: nom y cognoms, número d'afiliació a la seguretat social. lloc de treball que ocupa, data d'alta en l'empresa, la categoria professional i el grup de cotització al que pertany.
Meritacions: Conceptes i quantitats que perceb el treballador per la seva feina i pel temps de descans computable com a treball.
Salari base: retribució fixada per unitat de temps o d'obra.
Complements salarials: fixats en funció de circunstàncies relatives a les condicions personals del treballador (antiguitat, plus de títols, idiomes, coneixements especials,..) o a determinades característiques del lloc de treball o de l'empresa.
Complements extrasalarials: Retribucions que reb el treballador com a compensació pels gastos ocasionals per l'execusió del treball (adquisició de roba de treball, dietes de viatges,..)
Deduccions: Conceptes i quantitats que es descompten de la quantitar total meritat pel treballador.
Cotització de la Seguretat Social: La cuota o import a pagar és un import percentatge establert per la normativa que s'aplica a la base de cotització.
Retenció a compte de l'IRPF: S'aplica un percentatge de tenció sobre el salari brut fixat anualment per l'estat conforme a les circumstàncies personals del treballador.
Altres deduccions: Deduccions per quotes sindicals, canon de negociació, formació professional, atur...
I Signatura del treballador: dóna fe de percepció pel treballador de les quantitats establertes pel seu treball efectiu i pel temps de descans computable com a feina (dies festius, vacances anuals,...) sense que s'apliqui que aquest acord amb les mateixes.
Si el salari es cobra mitjançant tranferència bancària es sol substituir la signatura del treballador pel comprobant bancari, proba de que s'ha fet l'ingrés.
Base impossable
La base impossable és en definitiva la magnitud que s'utilitza en cada impost per a mesurar la capacitat econòmica del subjecte.
Exemple:
Exemple:
Quota IVA
És la part del total que es paga a HISENDA i es destina a impost i resulta d'aplicar el tipo d'impositiu a la base imposable.
Exemple:
IVA general: La llum (21%)
Tipus reduït: L'aigua (10%)
Tipus superreduït: Mercaderies amb 4% d'IVA.
dimarts, 6 de maig del 2014
Import Net
És el resultat que s'obté de deduir l'import de les vendes de productes, mercaderies i similars, i de les prestacions de serveis corresponents a les activitats ordinàries de l'empresa, l'import dels descomptes i bonificacions sobre les vendes, així com l'IVA i altres impostos directament relacionats. El seu contingut es correspon amb la suma dels imports relatius a les vendes netes de productes de mercaderíes i prestacions de serveis.
Exemple:
Exemple:
Import brut
És la remuneració pactada sobre el servei prestat sense els impostos.
És el resultar de multiplicar les quantitats de cada article o producte que es factura pel seu preu unitari corresponent, posteriorment, sumant els imports.
Exemple:
És el resultar de multiplicar les quantitats de cada article o producte que es factura pel seu preu unitari corresponent, posteriorment, sumant els imports.
Exemple:
Factures amb recàrrec d'equivalència
L'empresa SAGE envia a una altra empresa la factura A-2 amb recàrrec d'equivalència de 6,60€
Factures amb diferents tipus d'IVA
SOMNIS SA, envia la factura de la comanda número 99 a l'empresa BLAN, SL.
Factura amb diferents tipus de descomptes
L'empresa ALMORADÍ, SA envia la factura de la comanda número 47 a l'empresa ALMADRAVA, SL.
Factura amb un descompte
L'empresa TEXTIL, SL envia la factura de la comanda a ZARA, SA per la comanda número 17.
Facturació
L'empresa ROSA SA envia una factura a l'empresa FLORISTERIA LILA SA, de la comanda número 3.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)