La Comanda

És la sol·licitud de mercaderies que el comprador fa al venedor sota unes condicions prèviament pactades.
la expedeix el comprador i la rep el venedor. Un cop que aquest últim l'accepta, es pot dir que la compra es ferma.
no ha de respondre necessàriament a una forma determinada. Pot ser escrit (carta o formulari) o verbal (personal o telefònic), sempre que el seu contingut sigui l'adequat.
La comanda concreta els drets i els deures de les parts. Un cop acceptada, genera tots els efectes de la contractació mercantil.

Contingut mínim:

Identificació de les parts:

• Dades del comprador: nom, domicili i número d'identificació fiscal.
• Dades del venedor: nom, domicili i número d'identificació fiscal.

Identificació del document:

• Número del document: número correlatiu que s'assigna per ordre cronològic a les comandes que hagi generat l'empresa.
• Data d'emissió: indica la data en què es va realitzar la comanda i, per tant, l'inici de la seva validesa.

Identificació de la mercaderia:

• Codi de cada producte.
• Unitats demanades de cada producte.
• Descripció de cada producte.
• Preu unitari de cada producte.
• Preu total de cada producte.

Condicions de compra:

• Data de lliurament: data en què el venedor ha de lliurar la mercaderia al comprador.
• Lloc de llirament: lloc en què el venedor ha de lliurar la mercaderia. Sol ser el seu propi establiment o bé el domicili del comprador.
• Forma de lliurament: Indica qui és el responsable del transport.
• Forma de pagament: la forma en què es fará efectiu el pagament (metal·lic, xec, lletra de canvi).
• Descomptes: Indica els diferents tipus de descomptes que se sol·liciten.
• Observacions: Aquí es pot anotar qualsevol condició que pactin les parts.

Declaració de voluntat: 
El comprador realitza la seva declaració de voluntat de comprar mitjançant la signatuira del document.

La Comunicació no verbal

La comunicació no verbal és el procès de comunicació mitjançant l'emissió i recepció de missatges sense paraules, és a dir, mitjançant indicis i signes.
Aquests missatges `poden ser comunicats a travès de gestos, lenguatge corporal o postura, espressió facial i el contacte visual. 


Exemple:



Lenguatge gestual i corporal:  Són gestos i signes no verbals interpretables per altres persones com: moviments de braços, mans i dits, entre altres. Però, existeixen gestos no facials ampliament difundits en diferents cultures.

Tipos de comunicació no verbal:

La comunicació coporal, és una part esencial del sistema de comunicació. A més, resulta important  en molts intercanvis comunicatius que complementen adecuadament el discurs verbal.

Lenguage visual:

S'utilitzen signes o indicis simples, com a codi. Gràcies a signes, gestos i mirades, les persones son capaces de transmetre missatges, que permeten al receptor saber el significat sense posar-se d'acord. Per això, el significat de la informació rebuda depèn del context lingüístic.

La Comunicació Escrita

En la comunicació no escrita, la interacció no és inmediata. I a vegades no es produeix mai, ja que no está present el receptor. Les paraules o l'informació están representades en un text. La seva estructura sintàctica és complexa i poseeïx major riquesa lèxica i precisió.

Exemple:

Tipus de comunicació escrita:    

• Cartas escrites/correo

• Correus electrònics/E-mails

• Els diaris

• Noves tecnologies (missatges, whatsapp, etc.)

                                            

La Comunicació Oral

La comunicació oral ha de constar d'una emissió d'informació o missatge mitjançant un emissor, i una resposta al missatge o informació rebuda per part del receptor.

Exemple:

Tipus de comunicació oral:

Assemblea:
És una reunió de persones.Generalment hi assisteixen el cos polític i deliberant, com el Congrés o el Senat.

Hi han dos tipus de Assemblea:

Ordinàries:
Es reuneixen un cop a l'any, dintre dels tres primers mesos per l'exercici de les seves funcions regulars.

Extraordinàries:
Es poden reunir en qualsevol època de l'any per a tractar assumptes importants o d'urgència. Però, no poden tractar assumptes o temes diferents pels quals han estat convocats.

Debat:
És un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer a l'altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió.
Té un caràcter més formal que una conversa.